"Volença i enyorança de la meua terra", un poema de Xavier Sancho
Xavier Sancho i Navarro (Canals, 1955- Monestir de Poblet, 1988), va ser un artista canalí que va destacar en la pintura i la poesia. Una mort prematura ens ha guardat de gaudir de la seua fascinant personalitat i d’un endevinable èxit en aquestes disciplines artístiques. Com a apunts biogràfics que ajuden a fer-se una idea del seu caràcter, va canviar el seu nom de Javier a Xavier tot i formar part d’una família fortament conservadora i espanyolista, i va cursar els primers cursets de valencià de la comarca de La Costera. La major part de la seua obra continua avui inèdita.
Volença i enyorança de la meua terra
Canals el dels dos campanars.
De tota la Costera et veu
el viatger que ve de lluny.
Canals, verd, vell, aiguat.
Moro i cristià, Canals
Ets el meu poble, pas pixat.
Entre la Canal i la vall
de Costera, la puntera.
València sempre, Canals.
Del riu dels Sants, pedrat, clar.
Canals el dels dos campanars.
Amb Torre, barri i camps.
Papal, Canals, de Calixte setial.
Borges blanques cara al vent;
de Ponent ni ell ni la gent.
Però estàs d’ells ple.
Que et fan gran, bell i ferm.
Canals el dels dos campanars.
De cassolers, la terra roja.
Dels tarongers, a Sagres i al Racó.
De textils, pells, cànters és tota la suor
Canals el dels dos campanars.
Del porquet, el foc, els Parells,
el barret amb gràcia, girat
dalt del cavall, tot d’una pujat.
Canals el dels dos campanars.
